Quan encara no s'havia generalitzat la construcció de piscines públiques als pobles i la gent es banyava a les tolles dels rius, la major part de la gent de Vilanova , estiuejants i vilanovins, com un sol home, van posar el seu gra d'arena en la construcció d'una piscina pública.

L'any 1961 Josep Mañé i uns quants estiuejants, van saber engrescar la gent i les autoritats en la construcció de les piscines i  van contribuir en la realització del projecte. Aquest projecte va movilitzar i agermanar als vilanovins de naixement i els d'adopció amb un objectiu comú, ja que la major part de les cases van ser socis fundadors.

Els diners per la compra de la finca es van aconseguir mitjançant les aportacions voluntàries dels veïns del poble i dels estiuejants, que, de forma desinteresada, van contribuir en la seva construcció (amb jornals a jova voluntària, o bé amb diners per a realitzar l'obra). La finca va ser inscrita al patrimoni de l'inventari de béns de l'ajuntament. Del disseny i urbanització de les piscines i el seu entorn en va tenir cura Francisco Campoy. Des del mes de febrer fins al juny del 1962 es va construir la piscina, i aquell mateix estiu es va posar en servei.

L'aigua per omplir les piscines era la sobrant del dipòsit del poble. Com que al principi no tenia depuradora (no en va tenir fins al 1983), cada setmana s'havia de buidar l'aigua i tornar-la a omplir. La renovació de l'aigua de les piscines només es podia fer a les nits (els dijous), de les 12 hores fins a les 7 del matí.

En els següents anys s'anaren aixecant la resta d'instal.lacions: els vestidors, la piscina petita, la pista de ball, l'escenari, el bar, la pista de tennis (que posteriorment seria reconvertida en pista poliesportiva), etc. L'harmonia entre estiuejants i vilanovins segueixent fent possible les constants millores del recinte.

Des del 1981 la titularitat del terreny és municipal, però l'entitat gaudeix d'autonomia de gestió.

Les piscines de Vilanova, han contribuït en la promoció turística, esportiva i de lleure de la vila.